Setmana de Mèxic

Exposició

2011-11-04T19:33:00.000+01:00

Convidem les famílies a l’exposició de feines realitzades durantla Setmana de Mèxic d’aquest curs.

Nens i nenes expliquen orgullosos el que hanaprès.

Comiat de la Setmana de Mêxic

2011-11-04T19:32:00.000+01:00

Feliços sortim de l'escola avui, després d'una setmana d'activitat estimulant d'apropament a Mèxic.

Espectacle de Música i Dansa

2011-11-04T19:31:00.000+01:00

Serp Emplomada

2011-11-04T19:30:00.000+01:00

La selva mexicana

2011-11-04T19:29:00.000+01:00

Un viaje por la selva mexicana.

Caps Olmeques

2011-11-04T19:28:00.000+01:00

Aves mexicanas

2011-11-04T19:26:00.000+01:00

Las verdes extensiones tropicales de México, salvajes y enigmáticas, acogen una gran variedad de fauna. Ésta se compone, principalmente, por una multitud de aves de brillantes y diversos colores que estudian niñas y niños de segundo.

Guacamole

2011-11-03T19:27:00.000+01:00

El guacamole o guacamol (del nàhuatl ahuactl i molli, alvocat i salsa respectivament) és una preparació culinària a base principalment d'alvocat.

Generalment s'hi incorpora sempre suc de llima i sal, però els altres elements són variables. Es poden fer guacamoles amb tomàquet, pebrot tipus chile, ceba, coriandre, all i fruits secs. Per fer el guacamole cal aixafar l'alvocat amb una mà de morter, afegir-hi un raig de llima i incorporar-hi la resta d'ingredients finament picats. Mesclar-ho tot homogèniament... i... llest per menjar amb totopos! Bon profit!

Piràmides

2011-11-03T19:24:00.000+01:00

Taller de pinyates

2011-11-03T19:19:00.000+01:00

LAS PIÑATAS

Para las fiestas navideñas se elaboran las “piñatas usadas como finde fiesta en las nueve “posadas”, así llamadas a lasceremonias iniciadas el 16 y concluidas el 24 de diciembre, que se basan en labúsqueda de alojamiento por San José y la Virgen en vísperas del nacimiento deJesús. La piñata tuvo su origen en Italia con la denominada“pignata”, ánfora llena de frutas que se colgaban de un palo y que se quebrabadurante las fiestas de la vendimia, anteriores al cristianismo; enEspaña se rompía el domingo siguiente al miércoles de ceniza, mismo que sedenominaba “domingo de piñata”.

La festividad se trasladó a México en donde adquirió el matiz navideño y laforma actual, una olla de barrocubierta con una figura de papely cartón, que contiene frutas de la temporada. La piñatapende de una reata y es balanceada para que los concurrentes pasen, uno poruno, con los ojos vendados para quebrarla. Al ser rota salen de su interior,además de las frutas, dulces, confeti y regalos que son la alegría de los niños.Las piñatas son esculturas efímeras espectaculares por sus formas y el coloridode los papeles con que se forran: el de “china” y el “metálico”. Sus formas mástradicionales son las de estrella o de siete picos, que simbolizan los sietepecados capitales, pero también las hay con formas de barcos, payasos,animales, etc.

2011-11-02T21:25:00.000+01:00

La clase TOTONACA inicia la Semana de México con una actividad de plástica.

La Pirámide de los Nichos es una construcción de 18 metros de altura, cubierta con bloques de piedra tallada, a la que sólo se puede acceder por una escalinata decorada con balaustradas. La estructura de la pirámide se superpone a otra más antigua, lo que es un elemento indicativo de la influencia maya.
La construcción tiene seis pisos y 365 nichos -de donde viene su nombre- que simbolizan los días del año del trópico. Algunos especialistas han considerado que estos nichos podrían estar ocupados por figurillas.

Dansa mexicana

2011-11-02T19:24:00.000+01:00

Rajola amb glifo

2011-11-02T19:22:00.000+01:00

Comencem la Serp Emplomada

2011-11-02T19:20:00.000+01:00

Taller de ponxos

2011-11-02T18:57:00.000+01:00

Un poncho es una prenda típica de Sudamérica. Se trata de un abrigo de diseño sencillo, consistente en un trozo rectangular de tela pesada y gruesa, en cuyo centro se ha practicado un agujero para la cabeza. La tela se deja caer sobre el cuerpo, disponiendo los extremos de manera que permite mover con facilidad los brazos.

Taller de maraques

2011-11-02T18:47:00.000+01:00

Activitats de la setmana

2011-10-28T13:53:00.000+02:00

Educació Infantil:
Tallers de PONXOS, MARAQUES i PINYATES
Video d'un CONTE MEXICÀ
JOCS MEXICANS al pati

Cicle Inicial:
Projectes d'OCELLS i LA SELVA
Tallers de RETALLABLES MEXICANS i TRES EN RATLLA
Música: cançó "CHICHARRAS" i confecció de MÀSCARES
Jocs tadicionals mexicans: "CARACOL", "AVIÓN, CABEZÓN", "GORDITAS AL HORNO", "BRINCA, BURRO, BRICA" i "1, 2, 3 CALABAZA"
English: MEXICAN CLOTHES (paper dolls)
Plàstica: QUETZAL i JAGUAR

Cicle Mitjà:
Dossiers de CULTURES MAIA i TOTONACA
LLEGENDA MAIA en còmic
Mapes de MÈXIC i YUCATÁN
La religió "POPOL VUH"
Contes: "LOS MAYAS" i "LA LEYENDA DE LA VAINILLA"
Vídeos: "EL MISTERIO DE LOS MAYAS", "CHICHEN-ITZÁ" i "BAJADA DE KUKULCAN"
Joc informàtic: "EL JUEGO DE LA PELOTA"
Música: cançó "CRI-CRI" i INSTRUMENTS MUSICALS
Jocs tadicionals mexicans: "CARACOL", "AVIÓN, CABEZÓN", "GORDITAS AL HORNO", "BRINCA, BURRO, BRICA" i "LA QUEMADITA"
English: Mini book "INDIANS OF MEXICO"
Plàstica: PIRÀMIDE DE "LOS NICHOS" i SERP EMPLOMADA

Cicle Superior:
Dossier del mapa dels ESTATS MEXICANS i DADES BÀSIQUES DEL PAÍS
"EL ALTAR DE MUERTOS"
VÍDEO TOUR
Les cultures OLMECA i ASTECA
Gastronomia: elaboració de GUACAMOLE
Música: INSTRUMENTS i GRUPS MEXICANS
Cançó: "LA CATRINA"
Jocs tadicionals mexicans: "LA QUEMADITA" i JOC DELS DÉUS
English: Book: "THE AZTEC WAY OF LIFE"
Plàstica: CAP OLMECA i rajoles d'engobe "GLIFOS AZTECAS"

Tota escola, el divendres per la tarda: ESPECTACLE de MÚSICA i DANSA MEXICANES

PORTES OBERTES de la SETMANA DE MÈXIC el divendres de 16:30 a 17;30

2011-10-27T22:01:00.000+02:00

Aniversari de l'Octavio Paz

2011-03-30T22:17:00.001+02:00

Qui era l’Octavio Paz?

· L’Octavio Paz va néixer el 31 de març de 1914.

El seu pare era mexicà, la seva mare del Puerto de Santa María (Càdiz)

· Al 1933 publica el seu primer llibre: “Luna silves-tre”

· Al 1936 crea una escola per a fills de camperols

· Al 1937 viatja a València per assistir-hi al Congrés Internacional d’escriptors

· Al 1962 és nomenat ambaixador a l’Índia. Dimitirà l’any 1968 després de la matança d’estudiants a la “Plaza de las Tres Culturas” de Mèxic DF

· Al 1981 se li concedeix el Premi Cervantes

· Al 1990 rep el Premi Nobel de Literatura

· El 14 de juny de 1994 inaugura la nostra escola

· El 19 d’abril de 1998 va morir a Ciutat de Mèxic

Aquesta és una recopilació del poemes d’Octavio Paz que els nostres alumnes han après i recitat davant de tots els nens i nenes de l’escola:

NUBES

Nubes y nubes

flotan dormidas,

algas del aire;

todo el espacio

gira con ellas, fuerza de nadie.

Educació Infantil P·3

EL MAR, EL MAR Y TÚ

El mar, el mar y tú, plural espejo,

el mar de torso perezoso y lento

nadando por el mar, del mar sediento:

el mar que muere y nace en un reflejo.

El mar y tú, su mar, el mar espejo:

roca que escala el mar con paso lento,

pilar de sal que abate el mar sediento,

sed y vaivén y apenas un reflejo.

Educació Infantil P·4

EL PUENTE

Entre ahora y ahora
entre yo soy y tú eres,
la palabra puente
Entras en ti misma
al entrar en ella:
como un anillo
el mundo e cierra.
De una orilla a la otra
Siempre se tiene un cuerpo,
Un arco iris
Yo dormiré bajo sus arcos

Educació Infantil P·5

VERDE NOTICIA

Nacida al borde de un ladrillo

en un rincón del patio,

brizna de yerba combatiente

contra el aire y la luz,

aire y luz ella misma.

Primer de Primària

VISIÓN

El dia abre la mano:
tres nubes
y estas pocas palabras
El día abre los ojos y penetra
en una primavera anticipada.
Todo lo que mis manos tocan, vuela.
Está lleno de pájaros el mundo.

Segon de Primària

NIÑA

Nombras el árbol, niña.

Y el árbol crece, lento,

alto deslumbramiento,

hasta volvernos verde la mirada.

Nombras el cielo, niña.

Y las nubes pelean con el viento

y el espacio se vuelve

un transparente campo de batalla.

Nombras el agua, niña.

Y el agua brota, no sé dónde,

brilla en las hojas, habla entre las piedras

y en húmedos vapores nos convierte.

No dices nada, niña.

Y la ola amarilla,

la marea de sol,

en su cresta nos alza,

en los cuatro horizontes nos dispersa

y nos devuelve, intactos,

en el centro del día, a ser nosotros.

Tercer de Primària

NIÑO Y TROMPO

Cada vez que lo lanza
cae, justo,
en el centro del mundo

Quart de Primària

HERMANDAD

Soy hombre: duro poco

y es enorme la noche.

Pero miro hacia arriba:

las estrellas escriben.

Sin entender comprendo:

también soy escritura

y en este mismo instante

alguien me deletrea.

Quart de Primària

APUNTES DEL INSOMNIO

Roe el reloj
mi corazón,
buitre no, sino ratón.

En la cima del instante
Me dije: “Ya soy eterno
en la plenitud del tiempo.”
Y el instante se caía
en otro tiempo, abismo sin tiempo.

Me encontré frente a un muro
y en el muro un letrero.
“Aquí empieza tu futuro.”

Cinquè de Primària

DOS CUERPOS

Dos cuerpos frente a frente

son a veces dos olas

y la noche es océano.

Dos cuerpos frente a frente

son a veces dos piedras

y la noche desierto.

Dos cuerpos frente a frente

son a veces raíces

en la noche enlazadas.

Dos cuerpos frente a frente

son a veces navajas

y la noche relámpago.

Dos cuerpos frente a frente

son dos astros que caen

en un cielo vacío.

Sisè de Primària

Portal Informativo de México

2010-11-26T20:52:00.000+01:00

La semana de México va más allá de los 7 días de dedicación en la escuela. Malinalli García, mexicana afincada en Barcelona y corresponsal de “Frente a frente. Veracruz.com” se hace eco de nuestro interés y dedicación en el proyecto de México, después de visitar la escuela y observar los trabajos de nuestros alumnos y alumnas.

Entrar en el portal

Taller de Música

2010-11-09T22:14:00.003+01:00

El grup TOCUICATL ens presenta instruments precolombins mexicans fabricats amb llavors, troncs d'arbres, canya de bambú, petxines, fang... I sentim la música mexicana de fa més de 500 anys.

Banderes i paper picat

2010-11-08T21:30:00.000+01:00

Combinem la bandera mexicana amb el paper picat a la classe dels Camaleons:

Glifos a la classe dels Asteques

2010-11-08T21:17:00.004+01:00

Caps Colossals Olmeques

2010-11-05T23:53:00.005+01:00

Gastronomia mexicana

2010-11-04T22:24:00.001+01:00

Una vez más Cristina nos enseña a elaborar un plato mexicano. Atentos tomamos nota de la receta para poderla repetir en casa y acabamos la sesión con la degustación de las sabrosas quesadillas.

Tallers a Cicle Inicial

2010-11-04T22:21:00.102+01:00

Pintem un dòmino:

Dibuixem la Lupita i el Pau:

Treballant amb fang a 5è

2010-11-04T22:15:00.009+01:00

Tallers a Educació Infantil

2010-11-04T20:03:00.001+01:00

Pintem i retallem amb punxó GATS:

Pintem PALS D'AIGUA:

Fabriquem PINYATES:

En clase de Educación Física

2010-11-03T19:24:00.007+01:00

Al voltant de l'Altar...

2010-10-29T22:32:00.041+02:00

Els alumnes de 6è conviden els visitants de l'altar a pintar catrines, esquelets... i a retallar paper picat.

Altar de Muertos

2010-10-29T21:50:00.043+02:00

Aquest curs comença la SETMANA DE MÈXIC el 29 d'octubre, amb la celebració: "Altar de Muertos" dedicat a Jose Antonio Labordeta, José Saramago i els nostres convidats permanents: Octavio Paz, Agustín Pensado i Isabel Vilanova:

Octavio Paz. Mixcoac 1914 Mèxic DF 1998

Poeta, assagista i diplomàtic mexicà. Com a poeta s’inicia dins d’una línia de compromís polític envers les condicions de vida en el seu país i també la guerra civil espanyola. Més interessat desprès per la pròpia llibertat personal, la recerca mitjançant la paraula i les infinites possibilitats que li dóna. El 1981 li fou concedit el Premi Cervantes i el 1990 el Premi Nobel de Literatura. Inaugura l’escola el 14 de juny de 1994.

Jose Saramago. Azinhaga 1922 - Lanzarote 2010

Saramago va ser el primer autor portuguès en rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1998. Les seves obres destaquen per la denúncia dels mals de la societat actual. Més enllà del Nobel de Literatura, José Saramago també va obtenir el Premi Camoes (el més important de les lletres portugueses), i el van fer doctor honoris causa per les universitats de Turí, Sevilla, Manchester, Castilla-La Mancha i Brasília entre d'altres

Jose Antonio Labordeta. Saragossa 1935 - Saragossa 2010

Professor, cantautor, polític i escriptor aragonès. Conegut simplement com Labordeta en la seva faceta de cantautor (o, popularment, com «el Abuelo»), guardonat l'any 1991 amb la medalla Juan de Lanuza i diputat a les Corts d'Aragó i al Congrés de Diputats per la Chunta Aragonesista entre 1999 i 2008. També va ser professor d’història. Tot un personatge popular, símbol de l'Aragó actual, era considerat «el més important cantautor aragonès i una de les persones més decisives en la recuperació de la consciència regional aragonesa».

Agustín Pensado Calderón. Banderilla 1962-2008

Mestre de l’escola Annexa a la Normal Veracruzana, compromès amb el seu treball, entusiasta de la professió que exercia, sempre a la avantguarda de les ultimes innovacions tecnològiques. Li agradava Barcelona i va gaudir de cada viatge en que va acompanyar els seus alumnes. EI dia de Sant Jordi tenia per ell una significació especial des de el primer viatge en que ens va visitar. Sempre el recordarem com un home generós, entusiasta i molt bon amic.

Isabel Vilanova. Barcelona 1960-2001

Desprès de viure durant anys a l’Argentina i Mèxic, torna a Barcelona per reprendre la seva professió de mestra de música i com a tal arriba destinada a l’escola. Volia recuperar el temps passat lluny de la seva família i del seu país. Tots, petits i grans la recordem.

Podeu admirar la creativitat i habilitat amb el paper picat dels nostres alumnes de Cicle Superior...Oi que són uns artistes?

També comptem amb música en directe, Mariachis, i parades d'artesania i "antojitos".

Participem en la "Ruta de altares de Barcelona 2010"

Setmana Mexicana Curs 2010-2011

2010-10-29T21:47:00.003+02:00

Com ja saben, un dels trets diferencials del nostre projecte educatiu es basa en el coneixement de la cultura mexicana i en la difusió de la cultura catalana a Mèxic, tenint com a protagonistes els infants de la nostra escola i els de l’escola Pràctica Annexa de Xalapa, Mèxic. Com a fruit d’aquesta relació entre ambdós centres, cada any té lloc l’intercanvi de nens i nenes dels dos col•legis durant un període d’uns vuit dies aproximadament a cada ciutat: Xalapa i Barcelona.

És per aquest motiu que al llarg de la setmana del 29 d'octubre al 5 de novembre celebrem la setmana de Mèxic, on totes les unitats didàctiques, des de P3 a 6è, giren al voltant de la cultura mexicana. D’aquesta manera el nostre alumnat té l’oportunitat d’aprendre d’una manera ben diferent, conjunta i interdisciplinària sobre altres cultures alienes a la seva. Estudiaran geografia mundial, història de les antigues civilitzacions, realitzaran manualitats, artesania, elaboraran receptes de cuina, mantindran correspondència en anglès, compartiran jocs tradicionals, gaudiran de música i folklore universal, practicaran matemàtiques amb monedes estrangeres, recitaran poesia, sabran com viu un nen en un altre país...

Tenim la ferma creença que aquesta és la millor manera d’educar els nostres infants per tenir una ment ben oberta, educar-los en valors i formar part de la societat de mil colors en la què vivim actualment.

El claustre de professors

Exposició Mural

2010-03-12T23:00:00.001+01:00

Clausurem aquesta Setmana de Mèxic mostrant orgullosos les tasques realitzades.

Tarda d'espectacle

2010-03-12T22:52:00.000+01:00

Glifos Aztecas 2

2010-03-12T22:51:00.000+01:00

Fantàstica feina, Maies!!!

2010-03-12T22:49:00.000+01:00

Per veure totes cliqueu aquí.

Las piñatas

2010-03-12T22:48:00.002+01:00

De todas las tradiciones mexicanas, la de romper una piñata en una fiesta de cumpleaños de niños y niñas es posiblemente la más internacional y además una de las que mas rápidamente ha viajado a otros países del mundo. Esta tradición es indispensable en cualquier fiesta de cumpleaños infantil. Aunque la forma de las piñatas se haya ido modificando y adaptando a los diferentes países, y el significado de romper la piñata haya evolucionado, la esencia del juego se ha mantenido bastante fielmente. Es difícil saber con exactitud el éxito de este tradicional juego pero quizás se deba al interesante significado de su origen y a la complejidad de su historia.

Canción de piñata:

Dale, dale, dale,
no pierdas el tino,
porque si lo pierdes,
pierdes el camino.

Ya le diste una,
ya le diste dos,
ya le diste tres

y tu tiempo se acabó.

Retrats d'Octavio Paz

2010-03-12T20:50:00.001+01:00

Retrats d'Octavio Paz, dibuixats i pintats per alumnes de segon

Jocs tradicionals

2010-03-12T19:28:00.011+01:00

Passeu, passeu al Bloc d'Educació Física.

5é, la classe dels Olmeques

2010-03-11T22:36:00.000+01:00

El dossier segueix creixent:

Una nova tècnica ceràmica a sisè

2010-03-11T22:01:00.004+01:00

La orquesta de animales

2010-03-11T21:17:00.009+01:00

Como la clase de los Mayas, los Totonacas aprenden la canción de Francisco Gabilondo "Cri-Cri"

Hummingbird

2010-03-11T20:38:00.000+01:00

1st GRADE paints a hummingbird:

Almuerzo mexicano

2010-03-11T19:19:00.004+01:00

Mariachis

2010-03-11T18:56:00.001+01:00

Els nens i nens d'infantil hem après el que son els Mariachis. Passeu al Bloc de Música.

El mural continua creixent

2010-03-11T18:51:00.005+01:00

I ara, amb un artista convidat, Diego Rivera.

Guacamole... boníssim!

2010-03-10T22:40:00.004+01:00

La Cristina ha fet una demostració culinaria de "guacamole" per als alumnes de cicle superior. També ha explicat algunes curiositats i trucs: com treure l'os de l'alvocat, què són els "nachos"... El guacamole es menja amb els "nachos", nom d'influència nord-americana, a Mèxic es diuen "totopos". Los totopos són trossos de "tortilla" fregits o torrats.

Si ha de passar una estona abans de consumir-lo, enfonsem els pinyols dels alvocats dins de la pasta perquè no s'oxidi.

Los voladores en 3º

2010-03-10T22:08:00.000+01:00

Los orígenes de la ceremonia de los voladores se remonta a la época prehispánica, aunque no se tiene una fecha exacta. Originalmente el atuendo empleado consistía en trajes confeccionados con auténticas plumas de aves que representaban águilas, búhos, cuervos, guacamayas, quetzales, calandrias, etcétera.

Els nens herois

2010-03-10T21:45:00.000+01:00

En classe de Ciutadania a 6è s'ha parlat de:

Aquests joves cadets es van fer famosos perquè van perdre la seva vida el 13 de setembre de 1847, quan els nord-americans van atacar el castell de Chapultepec. Es va demanar als més joves que marxessin a casa seva, però aquests es van negar.

A aquests nens se'ls reconeix per la seva valentia i és per això que van rebre un gran moviment en el seu honor.

Monument a Mèxic DF

Un Jaguar colorit

2010-03-10T21:03:00.031+01:00

Un dels animals de la selva mexicana que estudien durant aquest dies alumnes de segon.

"El felino más grande de América"

Un barquito de cáscara de nuez

2010-03-10T20:56:00.001+01:00

En primero aprendemos otra canción de Francisco Gabilondo "Cri-Cri"

Tallers Educació Infantil

2010-03-10T18:18:00.000+01:00

Avui podem veure com llueixen: pinyates, serps i marcs de fotos.
Mireu quina feinada:

Un poema i una imatge

2010-03-09T23:12:00.003+01:00

Un poema d'Octavio Paz interpretat pictòricament pels alumnes Asteques:

Olmeques treballant amb els dits

2010-03-09T22:50:00.000+01:00

Una de les tasques de més èxit que realitza la classe dels Olmeques durant la Setmana de Mèxic:

La classe dels Maies

2010-03-09T22:47:00.004+01:00

En Música aprenen una cançó de Franciscoo Gabilondo "Cri-Cri"

S'informen sobre la Cultura Maia:

Memoritzem el poema d'Octavio Paz

2010-03-09T22:35:00.000+01:00

A tercer dediquem una estona cada dia a aprendre el poema "Viento". Avui, més de la meitat de la classe se'l saben molt bé.

2n surt de la classe

2010-03-09T22:19:00.001+01:00

Activitats d'informàtica i biblioteca

Colorejant guacamais

2010-03-09T22:12:00.001+01:00

Els ocells prenen color:

Serps, pinyates i marcs

2010-03-09T22:06:00.001+01:00

Els tallers d'Educació Infantil en plena marxa:

El mural canvia

2010-03-09T22:01:00.013+01:00

Ja podem veure-hi algunes feines:

Dossier dels Asteques

2010-03-08T21:53:00.000+01:00

Els alumnes de l'últim curs de Primària acaben l'itinerari de cultures mexicanes estudiant la cultura asteca:

Fang i Maia

2010-03-08T21:30:00.000+01:00

Després d'introduir-se en la cultura maia, els alumnes de quart experienten amb el fang i, concentrats, enceten una de les feines estrella del seu projecte:

Cultura Totonaca

2010-03-08T21:24:00.000+01:00

Tercer s'introdueix en el interessant món dels totonaques:

Mèxic a l'escola

2010-03-08T21:21:00.000+01:00

A segon, que ja saben molt sobre els ocells mexicans, i abans d'iniciar el seu projecte, realitzen i corregeixen un dictat que té per títol: Mèxic a l'escola:

Els Ocells Mexicans

2010-03-08T21:17:00.000+01:00

A primer inicien el projecte dels ocells mexicans:

El Rusc de la Melinda

2010-03-08T20:57:00.021+01:00

Educació Infantil comença la Setmana amb una obra de teatre en el Tantarantana:

El Rusc de la Melinda

La Melinda, és una abella obrera que cada matí acaba ràpid totes les tasques del rusc per sortir el més aviat possible. Li agrada molt la seva feina fora del rusc: olorant les flors, sap detectar on es troba el nèctar més dolç. Un cop té ben plenes les cistelles, molt contenta torna al rusc cantant i ballant. Les obreres que encara no han sortit, es fixen molt en el ball de la Melinda perquè amb ell, els indica la distància on es troba aquell pol·len tan dolç.A la Melinda li agrada treballar sola, però molts matins un abellot que es diu Viloví la segueix d'amagat.

¡Ya está aquí! Llegó de nuevo la ...

2010-03-08T19:42:00.000+01:00

Una semana especial que nos guardaba una sorpresa: a las 11 de la mañana, comenzó a nevar para gozo y disfrute de todos.

Comiat

2010-03-06T22:19:00.007+01:00

¡¡¡MUCHÍSIMAS, MUCHÍSIMAS GRACIAS!!!... a todos, maestros, familias y alumnos del Jardín Experimental y de la Escuela Primaria Anexa de Xalapa, por los días inolvidables que hemos compartido.

Tarda de festa. FANDANGO!

2010-03-05T23:45:00.000+01:00

Divendres 5 de març 2010:

Últim dia a Xalapa!

2010-03-05T23:16:00.001+01:00

Divendres 5 de març de 2010

Festival de comiat a l'auditori:

Grup de joves jarochos:

"País petit" a càrrec dels alumnes catalans:

Coral de l'escola

Recordatori de l'intercanvi "Jardín Experimental":

Degustació i ball d'animació

2010-03-05T22:26:00.000+01:00

Matí del divendres 5 de març 2010

Plats i begudes mexicanes i catalanes:

FOTOS DE MÈXIC (VI)

2010-03-05T07:15:00.011+01:00

CRÒNIQUES DES DE MÈXIC (V)

2010-03-05T07:15:00.003+01:00

FOTOS DE MÈXIC (V)

2010-03-05T07:14:00.004+01:00

CRÒNIQUES DE MÈXIC (IV)

2010-03-05T07:13:00.009+01:00

FOTOS DE MÈXIC (IV)

2010-03-05T07:13:00.008+01:00

CRÒNIQUES DE MÈXIC (III)

2010-03-05T07:00:00.007+01:00

Diumenge 28 de febrer de 2010

La temperatura ha pujat força. El sol finalment s’ha assabentat de la nostra arribada a la ciutat i ha sortit a saludar-nos. El diari de Xalapa també. L’intercanvi cultural ocupa bona part de la primera plana del suplement del rotatiu. Avui els nostres alumnes passaran el dia amb les seves famílies mexicanes. El director de l’escola Práctica Anexa ens informa que la majoria de famílies aprofitarà aquest esplèndid dia per viatjar fins a la ciutat costanera de Veracruz. Per altra costat, els mestres anem a dinar a la pintoresca població de Xico amb la resta de col•legues mexicans. Xico té una preciosa església on, ens expliquen, van filmar la pel•lícula del “Crimen del padre Amaro”. De tornada passem per un dels anomenats pobles màgics de Mèxic: Coatepec, famós pel seu cafè.

Per la tarda ens conviden a assistir al poliesportiu de la Universitat Veracruzana on tindrà lloc un partit de bàsquet decisiu. Els falcons de Xalapa s’enfronten als pioners de Cancún en el play off que donarà accés a la final nacional. L’ambient al pavelló és fantàstic .

Comprovem com dues famílies dels nostres alumnes també han vingut al partit. Al descans anuncien per megafonia la presència d’alguns invitats:

-“Señores espectadores, demos una calurosa bienvenida a unos invitados muy especiales. Ellos vienen de Cataluña, España. Están aquí Anna Sena, Àngeles Carracedo, Elías Vera, Laia López y Wall Sebastian.”- Saludem amb la mà de la mateixa manera que hagués fet la reina Sofia.

-“Rogamos a Laia López Claverol que baje a la cancha! Tenemos un obsequio para ella.”- L’estrella de l’equip local, Víctor Mariscal, lliura una samarreta dels falcons a la Laia, que es mostra aclaparada davant tant de públic. Després dels aplaudiments torna al seu seient i el joc continua. La gent esclata d’alegria al classificar-se per a la final. Tot una experiència!

Dilluns 1 de març de 2010

Avui és el dia dedicat a rendir homenatge a la bandera. Ens reunim a les vuit en el gran pati de l’escola. Allà la bandera mexicana i la senyera catalana presideixen l’acte. Tot just començar la música, un grapat d’alumnes de sisè inicia la seva desfilada amb la bandera mexicana. Tot és molt solemne. Canten l’himne nacional mentre el nostre grup presencia la cerimònia atentament. En finalitzar l’acte llegeixen els nostres noms, sol•licitant la nostra presència, un per un. Fan d’aquesta manera la presentació oficial de la nostra expedició. Després de visitar les instal•lacions, els nostres alumnes són distribuïts per les diferents aules mentre els mestres ens reunim a la sala de juntes on ens saludem i intercanviem impressions.

Hora de l’esbarjo. Molts alumnes formen una llarga cua al bell mig del pati en busca de les seves tortilles i antojitos mexicans. Hi ha servei de bar a l’aire lliure.

Sona la música que posa punt i final a l’esbarjo. Ens dirigim a visitar les aules. El jardí infantil és com una petita miniatura de poble mexicà amb un pati de conte. A la part de primària ens esperen els alumnes de tercer que ens mostren els seus treballs i expliquen tot el que han après sobre Gaudí i Sant Jordi. Ens reciten un poema de Béquer i ens conviden a compartir els platillos a la catalana que han preparat: amanida catalana i pa a la catalana. Deliciós!

Ha estat una jornada escolar diferent i molt interessant. Ens acomiadem i quedem amb les famílies a les sis de la tarda al parc Juárez.

Allà, un “cuentero” ens acompanyarà per la ciutat de Xalapa i ens narrarà les llegendes de la ciutat. “Callejoneamos“ amb l’artista Ivan Cepeda. La ciutat està preciosa i amb la foscor i les llums dels edificis, Xalapa es vesteix d’un encant especial. Passegem de carrer en carrer escoltant la màgia dels relats sobre els carrers de la capital de Veracruz. El cuentero resulta ser fabulós i els nens demanen més contes un cop ens diu adéu. Ha estat una nit que trigarem en oblidar. Ens retirem. Tothom marxa a dormir amb un gran somriure al rostre.

FOTOS DE MÈXIC (III)

2010-03-05T06:53:00.004+01:00

CRÒNIQUES DES DE MÈXIC (II)

2010-03-04T07:56:00.001+01:00

Dissabte 27 de febrer de 2010.

Aeroport Internacional Benito Juárez, sis trenta del matí hora local. El llicenciat Arath de la Torre i la seva col•laboradora Mónica Daphne ens donen la benvinguda a la ciutat de Mèxic DF. Ens fan un retrat de grup. Aprofitem per canviar diners i a continuació iniciem la visita a bord d’un autocar. Ens dirigim cap al centre de la ciutat. Al llarg del trajecte els caps no cessen de girar cap a un i altre costat davant tanta novetat. Enmig de tant de trànsit els hi crida l’atenció el color dels taxis. Són vermells i daurats. L’autocar estaciona tot just davant l’imponent Palau de Belles Arts. Baixem i passegem. Ens disposem a tastar el nostre primer esmorzar mexicà. Com anem vestits de blau captem l’atenció dels vianants. Fent honor al color de la nostra indumentària entrem a la Casa de los Azulejos, abans coneguda com a Casa Azul.

Seiem al pati interior, presidit per una bella font i envoltat de miralls i murals. Sembla un antic palau sevillà. La veritat és que és tot un privilegi degustar el pan dulce i xocolata amb llet que ens acaben de servir.

Algú de la taula té la brillant idea de prendre un xic de salsa de tabasco. Òbviament, segons després, acaba amb tot l’aigua de la taula. Els riures de tothom inunden la quietud del saló.

Ara ens encaminem cap a l’emblemàtic Parc de l’Alameda on passejarem fins a l’obertura del Palau de Belles Arts. La ciutat sembla encara dormida però es comença a observar moviment. Les primeres i típiques paradetes fan acte d’aparició als jardins. Visitem el monument dedicat a la Independència i posteriorment intentem entrar a veure el conegut mural “El parc de l’Alameda” pintat per Diego Rivera. Fem mitja volta contrariats. La pinacoteca roman tancada per remodelació.

Ja ens trobem a l’interior del Palau. Totes les mirades es dirigeixen inevitablement cap als enormes murals de Rivera, Siqueiro, Tamayo... No és el mateix contemplar aquestes obres d’art al natural que en un llibre o una postal.

Tornem a l’autocar per arribar a la famosa Plaza del Zócalo. Definitivament la ciutat ha despertat. Multitud de gent, infinitat de vehicles. Embla un formiguer humà. Tot just baixar podem percebre el Mèxic real amb tots cinc sentits. Molt de bullici, música, balls, l’olor a copal banya l’ambient. Un sol de justícia ens acompanyarà al llarg del dia a DF. El llicenciat Arath de la Torre es dirigeix a nosaltres com a la taca blava i ens demana que formem un grup compacte. El color de les suadores és molt encertat, doncs se’ns veu una hora lluny. Ara toca visitar el Palau Nacional. Hem tingut molta sort amb el guia que ens explica i mostra les mil i una meravelles del Palau i els seus gegants i increïbles murals de Diego Rivera. Adapta l’explicació als nens i es presenta com a llicenciat Dionisio Nicho. Se sobta que els nens coneguin les cultures totonaca, olmeca... i tinguin coneixement del Tajín, els voladors de Papantla...

Tornem a desembocar al carrer i ens endinsem en la riuada de gent. Fem fotos a uns dansaires que ballen al ritme de música indígena al costat d’una gran maqueta de l’antiga Tecnochtilan. A la seva esquena s’erigeix la catedral on accedim tot seguit. Bella construcció. Quan estem a punt d’eixir observem un curiós taulell ple de cadenats. Llegim i descobrim que és una tradició catalana. El taulell està dedicat a Sant Ramon Nonat. Els panys tenen l’objectiu de protegir-lo a un dels “chismes” i de tancar la boca d’aquells amb males llengües. El grup mostra símptomes de cansament. És hora de dinar. El senyor Arath ens condueix al restaurant-buffet “México Viejo ”.

Reposem forces amb: “quesadillas de huitlacoche i flor de calabaza; carne de puerco, pollo i res; fajitas, chilaquiles, chiles , camarones, gorditas, mole, frijoles...”, en fi delicioses menges.

Amb l’estómac i cap plens agafem l’autocar de nou i ens incorporem a un dels també tradicionals embussos de la ciutat. Després d’una bona estoneta trepitgem l’aeroport i diem adéu al Sr. Arath i a la Srta. Mónica Daphne. A punt d’embarcar un dels expedicionaris troba a faltar la seva càmera de fotos. Els seus plors acompanyen el descobriment. Tothom regira la seva bossa en busca de l’objecte extraviat.

Per sort, apareix a la bossa del protagonista que l’havia guardat en la butxaca equivocada. Ja volem rumb a Veracruz i en un tres i no res ens plantem a la ciutat. Tot el passatge recull el seu equipatge. El nerviosisme comença a apoderar-se del nostre grup, doncs fa estona que no apareix cap maleta. Després d’una tensa espera surten. Hem d’omplir la “forma aduanera” i passem pel semàfor. Els que veuen llum vermella han d’obrir el seu equipatge. Per fi!

S’obren les portes i ens reben el maestro Marco, director de la Escuela Práctica Anexa, la maestra Charito, el maestro Miguel i el maestro Eduardo. Ens espera un autocar vermell de l’escola que ens traslladarà a Xalapa. El canvi de temperatura és notable i les primeres gotes de pluja mullen les finestres de l’autocar. A mida que avancem les veus dels expedicionaris van minvant fins que la majoria cau entre els braços de Morfeu.

Destinació final, Xalapa! Sota una fina pluja, boira i una fresqueta suportable, s’obre la porta del vehicle i els crits de Viva Barcelona desperten els nostres aventurers.

Quina rebuda! Un munt de famílies criden i fan onejar banderes de Mèxic i Catalunya. La canalla sosté globus de benvinguda. Accedim al vestíbul de l’escola on ens espera una gran pancarta amb la imatge de tots nosaltres. Quatre músics interpreten melodies mexicanes a ritme de marimba mentre focs d’artificis pugen al cel. Realitzen les presentacions pertinents, ens fan lliurament d’obsequis i donem pas a la distribució dels alumnes amb les famílies. Abraçades, retrobades, paraules molt càlides protagonitzen la vetllada.

Fem un últim mos allà mateix i ens diem adéu. Són les dotze de la nit. Amb cara de cansats els nostres alumnes s’adrecen a la casa de la que per una setmana serà la seva família. Dolços i reparadors somnis per a tothom!

FOTOS DE MÈXIC (II)

2010-03-04T07:49:00.003+01:00

CRÒNIQUES DES DE MÈXIC (I)

2010-03-04T06:32:00.001+01:00

Divendres 26 de febrer de 2010.

Per fi ha arribat el gran dia. Són les sis de la tarda i ja gairebé tothom està llest per a la partida. Al vestíbul, una filera de maletes multicolor aguarda per ser embarcada rumb a Mèxic. Hi ha força gent que ha vingut a acomiadar-se: professors, pares i mares (alguns, per cert, partícips del primer viatge allà pel 2004) i molts companys de cinquè i sisè. Per suposat, les famílies dels protagonistes també hi són presents i apuren els últims instants fent una forta abraçada als agosarats aventurers. Alguns comencen a impacientar-se. Falta molt poquet i encara esperem a tres dels viatgers que no acaben d’arribar. Ah, ja hi són aquí! Podem marxar.

Una marea de gent es desplaça pel carrer camí de l’autocar què espera a la cantonada. Últims petons, últims adéus! Alguna llàgrima que altra entela la mirada d’uns quants pares que insisteixen en animar els seus fills perquè gaudeixin al màxim d’aquesta experiència única. Els viatgers, tots ben macos uniformats amb el seu jersei blau, experimenten un garbuix d’emocions que probablement fins ara no havien viscut. Feliços per una banda, moixos per altra, pugem a l’autocar. El viatge comença!

A través del vidre, en la distància, veiem com les mans de tothom, que continuen movent-se i dient adéu, es van fent més i més petites fins que finalment es fonen dins el paisatge urbà.

Amb el micròfon de l’autocar en mà, donem les últimes indicacions i repassem algunes de les dades sobre el país que visitarem...

-Capital?

-Mèxic DF – contesten a l’uníson.

-Moneda?

El pes mexicà.

-President?

A algú se li escapa que Hugo Chávez, però afortunadament la intervenció queda ràpidament apaivagada per la veu de tothom amb la resposta correcta:

- Felipe Calderón!

El temps vola! Ja tenim l’aeroport a la vista. Són dos quarts de vuit. Ens trobem a la terminal ú.

-Perdoni, el vol 34 d’Aeromexico?

-Mostrador 757. L’obren a les vuit.

-Gràcies!

Passaport en mà ens dirigim cap allà. Som els primers i esperem pacientment. Crec que la lliçó o paraula a aprendre al llarg de la primera jornada serà “paciència”.

Tothom obté la seva tarja d’embarcament amb bastant celeritat. Ara passem el primer control. A algú li fan treure el calçat i a un dels professors, amb cara de sospitós, el registren amb els braços en creu. Afortunadament comproven que en el fons és un bon jan. Llum verda! Són les nou de la nit, hora de sopar. Més d’un està afamat i com si d’un duel del Far West es tractés desenfunden ràpidament els seus entrepans. De postres, fan ostentació de totes les llaminadures que han dut. Deu n’hi do! Quin carregament! Ara fem temps. Els flaixos de les seves càmeres no paren d’encendre’s mentre uns s’entretenen xerrant i altres juguen a l’amagatall. Ja veurem quant duren les piles i bateries. Quan es cansen, la majoria inicia el seu diari del viatge. Quantes coses per escriure i només acabem de començar!

És l’hora! Arribem a la porta d’embarcament i entrem en l’avió. Ocupem cinc fileres centrals, totes de tres seients. Preguntem si seria possible visitar la cabina dels pilots però ens contesten que per motius de seguretat no podrà ser. Ens enlairem i els que no havien volat mai s’ho passen d’allò més bé. Quina sensació més emocionant! També comencen a experimentar amb els botons dels seients i amb tantes llums obrint i tancant-se converteixen l’avió en una discoteca. Tant és així que una hostessa s’apropa a mostrar quins són els botons que han d’encendre.

Si us plau, no premin aquest botó tantes vegades perquè sinó hauré de venir contínuament sense cap motiu – demana amablement indicant el botó destinat a sol•licitar la seva presència.

Per sopar tenim pasta o pollastre, a escollir. Posteriorment passen oferint cafè i un dels nostres alumnes demana un. Els professors li fem l’observació a l’hostessa que sota cap concepte serveixi cafeïna a cap dels membres de la nostra expedició. Han d’intentar dormir. Ho aconseguiran? Demà ho sabrem. Ara són les dos quarts de tres. Bona nit! Algú ja ha començat a tancar els ulls.

Bon dia! Millor dit, bona matinada! Són les sis de la matinada (hora espanyola) i Sant Tornem-hi! No han dormit ni quatre hores!

-Falta molt?- pregunten.

-Doncs unes sis hores.

Els professors aprofitem per omplir les “formes migratòries de turista”. Una per cada component de l’expedició. La veritat és que és una tasca ben entretinguda, sobretot quan t’equivoques en l’última casella del formulari.

-Falta molt?

-Quatre hores.

-Encara? Buff!- repliquen.

Tothom a l’avió està dormint, amb l’excepció dels nostres protagonistes.

-Falta molt?

-Però si ho acabeu de preguntar! Intenteu dormir que demà estareu molt cansats.

Al llarg del trajecte formulen la mateixa pregunta vint-i-dues vegades (per ser exactes). El temps corre, tres hores, dues, una... Ara sí que ens apropem de veritat. Per la finestra observem com una lluna plena majestuosa ens dóna la benvinguda. Tothom contempla ara les llums de la ciutat de Mèxic. És impressionant!

Els nostres viatgers estan emocionadíssims i no estalvien en crits i exclamacions que citarem literalment:

-Què maco!

-Què fort! Estem a Mèxic!

-Quina passada!

-Com mola Mèxic!

-Uuuuuuuuuh! Quins nervis!

És un moment molt emotiu. Suposem que tot el que han sentit i après sobre Mèxic des de P3 els hi ve a la memòria en aquest instant.

-Falta molt?- i amb aquesta sumen vint-i-tres.

-No, estem aterrant.

Fotos des de MEXIC (I)

2010-03-01T20:04:00.002+01:00

Salutacions des de Mexic. Ens han rebut amb els bracos oberts. Estem gaudint cada segon de la nostra estada. Molts petons per a tothom!!!

Bon viatge!

2010-02-26T12:31:00.001+01:00

Per acomiadar els que marxen ens hem reunit tots i un alumne de 6è ha llegit aquestes paraules:

"Les amistats estan fetes de petites estones.

Estones de temps que vivim amb cada persona. No importa la quantitat sinó la qualitat del temps que passem amb un amic. Alguns necessiten molt dies i d'altres només cinc minuts.

L'amistat de la nostra escola amb l'escola annexa està feta de temps que han dedicat molts alumnes i professors a escriure cartes, memoritzar poemes, conèixer cada dia més i més coses de la cultura mexicana, a compartir penes i alegries, a descobrir com és Mèxic, ...

Avui comença el 4t viatge a Xalapa. Us demanem que transmeteu a tots el nostre afecte més sincer.

Al tornar esperem trobar una estona per saber de la vostra experiència, per seguir mantenint la nostra amistat i el nostre projecte.

Bon viatge!

¡Se inicia otra aventura !

2010-02-26T12:17:00.001+01:00

Hoy emprenden viaje hacía México un grupo de alumnos de 5º y 6º: Ivan, Mireia, David, Wall, Neall, Raquel, Laia, Lidia, Micaela, Ronald, Mònica i Paula. Van acompañados de la directora Anna Sena y los maestros Elias Vera y Àngels Carracedo. Conocerán de cerca las culturas mexicanas de las que tanto han oido hablar.

En 3 minuts,

2009-04-22T20:39:00.004+02:00

un grup d'alumnes de la classe "Aztecas" ens explica la Setmana de Mèxic :

Mural

2009-03-20T19:10:00.001+01:00

Amb aquestes fotografies del mural del vestíbul tanquem la Setmana de Mèxic fins al proper curs. Ha estat una setmana d'intensa activitat, plena d’ il·lusió, participant en activitats que ens han apropat un cop més a la cultura mexicana que tant ens estimem.

Ah, i recordeu que d'aquí a un mes tindrem alumnes i mestres mexicans amb nosaltres!
Segur que ja preparen maletes...

En tindreu notícies des del Bloc de la Setmana Cultural.

Mexican Week

2009-03-20T18:31:00.005+01:00

Entreu al bloc d'anglès per veure les activitats que han realitzat durant aquesta setmana:

Sunday, 15 March 2009

Proyecto de los Totonacas

2009-03-19T21:40:00.005+01:00

Aquí podéis ver el resultado del trabajo de los alumnos de tercero, su proyecto, en PDF:

Totonacas: Serpiente Emplumada

2009-03-19T21:34:00.004+01:00

Los alumnos de la clase de los Totonacas también hicieron una Serpiente Emplumada, pulsad sobre la foto para verlas:

Cases Mexicanes

2009-03-19T20:50:00.006+01:00

Cases de fang dels alumnes de p5, Dofins:

Els nens i les nenes de P4, Pops, també hem fet casetes mexicanes:

Ens posem en forma i ens divertim amb

2009-03-19T20:34:00.001+01:00

Document en format PDF:

Glifos Aztecas

2009-03-17T20:58:00.011+01:00

Glifos dibujados en una baldosa de cerámica por los alumnos de 6º, los "Aztecas" de la escuela.

Los Aztecas escribían usando la escritura pictórica, formada por símbolos similares a los caracteres usados por los egipcios y los chinos antiguos. Todos los símbolos eran dibujos. Con los glifos representaban los meses de sus calendarios, los días, los nombres de los dioses y de las personas, los números...

Cabezas Olmecas

2009-03-17T20:08:00.005+01:00

Los alumnos de 5º, "Olmecas" de la escuela, nos presentan sus cabezas colosales:

El origen de las colosales cabezas olmecas encontradas en Tabasco y en la región meridional de Veracruz continúa siendo un enigma. Estos bloques de basalto pesan hasta 30 toneladas. Han sido encontradas en medio de bosques tropicales, lejos de donde hay rocas de ese tamaño. Si supuestamente los olmecas no conocían la rueda, ¿cómo llegaron allí las cabezas?; si tampoco conocían el hierro, ¿cómo fueron esculpidas?

Serpientes Emplumadas

2009-03-17T19:34:00.003+01:00

La clase de los "Mayas" nos muestran sus serpientes:

Proyecto Los Mayas

2009-03-16T20:47:00.004+01:00

Aquí el resultado del trabajo de "autoconocimiento" de la clase de Los Mayas en formato PDF:

Homenatge a Octavio Paz

2009-03-13T18:39:00.031+01:00

Els alumnes del CEIP Octavio Paz han treballat durant aquesta setmana les diferents festes, jocs, costums, música, cultures indígenes, natura... del nostre país estimat i amb el que estem agermanats i que és Mèxic. Igualment, han treballat aspectes de la vida de Octavio Paz i de la seva poesia.

Qui era Octavio Paz?

L'Octavio Paz va néixer el 31 de març de 1914. El seu pare era mexicà, la seva mare del Puerto de Santa María (Càdiz).

Al 1933 publica el seu primer llibre: "Luna silvestre".

Al 1936 crea una escola per a fills de camperols.

Al 1937 Viatja a València per assisti-hi al Congrés Internacional d'Escriptors.

Al 1962 és nomenat ambaixador a l'Índia. Dimitirà l'any 1968 després de la matança d'estudiants a la "Plaza de las Tres Culturas" de Mèxic DF.

Al 1981 se li concedeix el Premi Cervantes.

Al 1990 rep el Premi Nobel de Literatura.

El 14 de juny de 1994 inaugura la nostra escola.

El 19 d'abril de 1998 va morir a la ciutat de Mèxic.

Avui, en homenatge a Octavio Paz, els alumnes de l'escola han recitat, i escenificat, aquesta recopilació de poemes:

CALMA

Luna, reloj de arena:

la noche se vacía,

la hora se ilumina.

Educació Infantil P-3

NARANJA

Pequeño sol

quieto sobre la mesa,

fijo mediodía.

Algo falta:

noche.

Educació Infantil P-4

ESTRELLAS Y GRILLO

Es grande el cielo

y arriba siembran mundos,

imperturable,

prosigue en tanta noche

el grillo berbiquí.

Educació Infantil P-5

SOL Y SOMBRA

Bajo el sol impiadoso
a otros les da sombra
y para otros da sus frutos.
El hombre bueno es como un árbol.

PAISAJE

Otoño transparente.

Mis ojos vagan en el espacio sin fin.

Tiembla el horizonte, olas de claridad.

Primer de Primària

BEGONIAS

Viento del este, suave.

Rayo de luz que flota

Entre perfumes densos:

Salta por el balcón,

En persona, la luna.

Se adormecen las flores.

Larga contemplación: A la luz de la vela

Su belleza es más roja.

Segon de Primària

FLOR PINTADA

Viento del este, suave.

Rayo de luz que flota

Entre perfumes densos:

Salta por el balcón,

En persona, la luna.

La muchacha se duerme.

Contemplo largamente

A la luz de la vela

Su pintada belleza.

Tercer de Primària

ESTE LADO

Hay luz. No la tocamos ni la vemos.

En sus vacías claridades

reposa lo que vemos y tocamos.

Yo veo con las yemas de mis dedos

lo que palpan mis ojos:

sombras, mundo.

Con las sombras dibujo mundos,

disipo mundos con las sombras.

Oigo latir la luz del otro lado.

Quart de Primària

EL PREMIO

Qué día feliz.

La niebla se disipó temprano.

Me puse a trabajar en el jardín.

Colibríes quietos sobre la madreselva.

Nada sobre la tierra que yo quisiese tener,

Nadie sobre la tierra que yo pudiese envidiar.

Había olvidado todo lo que sufrí,

no tenía ya verguenza del hombre que fui.

No me dolía el cuerpo.

Al enderezarme, vi el mar azul y las velas.

Cinquè de Primària

ENTRE IRSE Y QUEDARSE

Entre irse y quedarse duda el día,

enamorado de su transparencia.

La tarde circular es ya bahía:

en su quieto vaivén se mece el mundo.

Todo es visible y todo es elusivo,

todo está cerca y todo es intocable.

Los papeles, el libro, el vaso, el lápiz

reposan a la sombra de sus nombres.

Latir del tiempo que en mi sien repite

la misma terca sílaba de sangre.

La luz hace del muro indiferente

un espectral teatro de reflejos.

En el centro de un ojo me descubro;

no me mira, me miro en su mirada.

Se disipa el instante. Sin moverse,

yo me quedo y me voy: soy una pausa.

Sisè de Primària

Esmorzar

2009-03-13T18:25:00.000+01:00

Després del recital hem celebrat l'aniversari d'Octavio Paz cantant "Las mañanitas" i esmorzant croissanets i suc.

Solució dels Tallers d'Educació Infantil

2009-03-13T17:47:00.005+01:00

Amb l'Emi feien un BARRET MEXICÀ, amb la Rosa un SOL i amb l'Antonio un PONXO.
Els nens i nenes d'Educació Infantil surten avui de l'escola mexicanets del tot...

Juegos Tradicionales Mexicanos

2009-03-12T20:25:00.003+01:00

La Cristina muestra juegos tradicionales mexicanos a los alumnos de Educación Infantil: P3-Vaques, P4- Pops i P5- Dofins.

¡Cristina, MUCHÍSIMAS GRACIAS!

Una manualidad de barro

2009-03-12T19:32:00.003+01:00